Passar el temps, divertir-se, emocionar-se, tindre por, informar-se, aprendre. En el cole, en el treball, en la universitat, en el tren, en el metro, en la platja, en la muntanya o abans de dormir. Amb 5, amb 20, amb 35 amb 50 o amb 70 anys…
Nits sense dormir. Plorar d’emoció, enamorar-se, descobrir secrets, morir-se, viatjar sense moure’s d’un lloc, riure, estar nerviós o en tensió…
Consolar a Carmesina, acompanyar al Quixot per la Manxa, tornar-li la veu a la Sireneta, pujar a la nau del Petit Prince, ajudar a Romeu i Julieta a escapar-se junts, pujar-li la moral a l’aneguet lleig, fer-li un regal a Oliver Twist, donar-li un mapa a Robinson Crusoe, jugar amb Tom Sawyer…
Anar a una escola de mags i ajudar al “xiquet que va sobreviure” a matar “aquell que no ha de ser nomenat”, clavar-se en un armari i descobrir un altre món, construir una casa de palla i amagar-se del llop, comprar-se una caputxa roja, arreplegar el rellotge que el senyor conill ha perdut, ajudar i acompanyar a Ulises, no mossegar cap poma, per molt roja i apetitosa que siga…
Guardar i amagar amb molta cura l’anell únic, treure-li la pols a una llàntia màgica, dir a Hansel i Gretel que les llepolies no són bones, i tindre cura de no xafar a ningú caminant per Liliput…
Evidentment, com ja hauràs pogut deduir, benvolgut Watson, estem parlant de literatura. Llegir no té edat, no s’ha de fer en un lloc concret, i pot fer que sintam moltes emocions. Molts són els moments i personatges sortits de llibres que ens han marcat en la vida d’una manera o altra, i probablement, si haguérem portat a terme algunes de les accions dels paràgrafs anteriors, els contes clàssics no serien com els coneixem.
Els llibres són tota una font de saviesa, tant si els utilitzem per a informar-nos, com si llegim un simple best-seller. Sempre ens aportaran alguna cosa, com millorar la nostra escriptura, ja que, només es pot escriure bé si abans s’ha llegit molt.
Done gràcies als meus pares, que em van saber transmetre l’estima pels llibres, la costum d’anar-me’n a dormir amb un llibre sobre els llençols, i recorde passar vesprades a la biblioteca i tornar a casa amb un munt de llibres.
Però, amb el pas dels anys, les coses canvien, i com deia el gran Fuster, te n’adones de que “el saber no ocupa lloc, però ocupa temps”, i és impossible llegir tot allò que voldries. A més a més, el saber no ocupa lloc, però els llibres sí: només hi ha que fixar-se en com estan alguns estants o com de grans són algunes biblioteques.
La tecnologia va a resoldre’ns aquest problema, i ja s’estan popularitzant els e-books amb capacitat per a emmagatzemar molts llibres sense ocupar espai. Tot i que em fascinen els nous invents, sóc prou escèptica: els aparells 2.0 fan moltes coses, però acostumen a tindre una vida curta. Qui m’assegura a mi, que tots els llibres digitals que tinc en el meu e-book duraran en el temps? Per que un llibre en paper, el cuides, i pots mantenir-lo moltíssims anys i deixar-li’l a qui vulgues, però amb un aparell electrònic, encara que el cuides, no crec que siga possible: un dia vas a donar-li a l’“ON”, i ja no s’encén i tot el que tenies dins s’ha perdut. O apareix alguna novetat i allò que tens queda “démodé”, i sinó, que algú vaja a parlar amb l’inventor del disquet!
Però bé, deixem-nos de debats, i recordem allò important, com està escrit en un pòster que tinc penja’t en la porta de la meua habitació: “Llegir és menjar. Menges el que menges, alimenta les teues neurones”. Més clar, impossible.
 |
| Llibre de 1902 (Arxiu Històric de Gandia) |
