jueves, 15 de marzo de 2012

11

"Ja no sé on deixar caure els meus pensaments perquè no em traguen la pell a tires".

miércoles, 14 de marzo de 2012

1

"Ni un missatge miserable desitjant-me una mort lenta i anguniosa torturat per uns mercenaris albanesos"

martes, 13 de marzo de 2012

El teu crit




Perd la batalla qui no lluita des del cor 
i sembla que no veu que mor el sol. 
Hui jo somric a l’horitzó, 
escric el meu temps amb amor i passió. 
Cau en l’oblit qui no guanya des del cor, 
qui no sap controlar les emocions. 
Hui jo trenque el protocol. 

Somiadors que esperen el seu torn, 
el retràs els fa perdre la son. 
Il·lusions amb cortina de fum, 
busquen el perdó, perden el costum. 
Mantingues l’anhel d’infinit 
,si estàs decidit, hui respira fort. 
Navegant de nit busca el teu port. 

I allibera el teu crit! 
He refet moltes vegades el meu camí. 
He inventat noves paraules 
i he escalat els cims. 
El rellotge senyala l’hora de partir. 
Corre ràpid entre els arbres 
i allibera el teu crit! 

Orfres de Nord, cega és la sort. 
Pots riure o plorar quan arribe el teu torn. 
Sospira, espera a que t’arribe la mort, 
si no trobes la via que allibere el teu cor. 
Pum.......és molt cara la rutina 
carregue benzina i empente el meu rumb. 
Hui jo soterre la por. 

Somiadors que prenen el timó 
i la carta de navegació. 
Il·lusions que miren endavant 
per que el riu no mor, s’allibera al mar. 
Que el vent colpeje el teu pit 
si estàs decidit, hui respira fort. 
Navegant de nit busca el teu port. 

Busque l’illa del tresor, 
tinc els meus propis mapes. 
Cants de sirena i trons, 
ones que dibuixen el paisatge. 
Busque l’illa del tresor, 
somnie amb les seues platges. 
L’aigua, crea les imatges del teu fals retorn. 




domingo, 11 de marzo de 2012

Tu

Ací hauria d'anar l'entrada.  Eixa entrada que no vull que lligques. Però, em pare a pensar (més encara del que ho estic fent, m'és innevitable), i no sé si vull escriure.

Quin sentit té fer-ho si no vull que ningú ho lligca? Quin sentit té alliberar lletres per tu?

No té sentit malgastar paraules, i ja ho hem fet massa.

T'has quedat una de les poques coses que encara conservava: les ganes i el gust per escriure.

sábado, 25 de febrero de 2012

Intereconomía: ni para ficción sirve

Hace unos días, a un equipo de Intereconomía le pasó esto:



Muchos pensamos "MONTAJE", pero bien, era una mera "anécdota" más de Intereconomía. El tal Lucas es extraño, la reacción de la presentadora que no mostró sorpresa y sabía qué decir en cada momento sacando conclusiones precipitadas (por que en la conexión, poco se ve) aún más, y la llamada telefónica ya es para flipar.

Días después, en Menéame lo más leído es que Intereconomía usó actores, y se adjuntan dos vídeos en los que se explican y se pone atención a cosas que todos remarcamos, y otras que quizás no, pero que en la repetición se ven perfectamente:





(Sí, yo tampoco sé porqué lleva esa gorro)

Y bien, si esto no es suficiente, aquí se cuentan algunos detalles más de la "agresión". Yo sinceramente me habré leído como mucho la entradilla, pero mucha atención a la foto, la del equipo. Si habéis visto los vídeos anteriores, el chico del centro de la foto os debe sonar de algo.


Sinceramente, que Intereconomía manipule ya no es ni sorprendente, lo que sorprende es lo malos que son, y cómo se les puede descubrir muy fácilmente. Sabíamos que en Intereconomía no hacían buen periodismo pero visto esto, para crear ficción tampoco sirven.

Y ya no le voy a dedicar más palabras a Intereconomía, que no vale la pena. Sonará muy dictatorial, pero yo tardaría 5 minutos en ir y cerrar esta televisión, y de paso La Razón y el ABC. Y digo cerrar, y no quemar, aunque esto último al menos sería más útil: daría luz y calor.


La #PrimaveraValenciana no ha fet més que començar, encara que ho vulguen evitar!


*Próximamente por http://criticament.tumblr.com/