Platja, pipes i passeig

“A Madrid per la costa?” solen bromejar els gandians entre ells. I és que, 3km de platja, d’arena fina i daurada, donen per a molt…

Tots els estius, milers de turistes del centre de la península venen a la nostra ciutat, triplicant la població de Gandia. Vas a la platja, i ni un lloc per a ficar la sombrilla, ja l’han ficat mil madrilenys abans que tu; vas a prendre un gelat, i fes la cua de mitja hora; i si te’n vols anar de festa, el mateix… Aleshores, és el moment perfecte per a que els pixavins fem les maletes ràpidament i fugim, en moltes ocasions a platges properes, encara que també a altres ciutats, països… per a gaudir de les vacances amb la tranquilitat que a la Ciutat Ducal li falta.

I és que, que ja de per sí no t’agrade molt la platja amb tots eixos cossos broncejant-se al sol i els entrepans plens d’arena, i que t’obliguen a anar i et trobes a persones que pareixen per civilitzar, molt agradable no és… Per què clar, per als habitants de la “capi”, Gandia és “el pueblo” (encara que siga la sèptima ciutat més important del País Valencià), els valencians parlem una llengua que ells no saben ni que existix i que en ocasions confonen amb l’anglès, i sempre que vas pel carrer, es veu que camines pel mig, i molestes al pas, fet que obliga a que t’espitgen….

A diferència d’altres localitats més al sud, com Benidorm o Moraira, el turisme que rep la capital de la Safor és essencialment espanyol, i solen ser persones que tenen un segon habitatge ací, que dinen i sopen a casa, i que només estan interessades en fer-se morenes. Per tant, este turisme no és tot el rentable que podria ser.

L’altre dia, veient TeleSafor (la televisió privada més decent que tenim a la comarca, ja que ens van tancar la pública GandiaTV), una dona major que venia de Madrid es queixava de que a la platja de Gandia li falta oferta d’oci, i que és el típic turisme de “las tres P: Playa, pipas y paseo”. Sí, senyora, ja… ja ho sabem, tenim a tots els hostalers de la zona plorant… I si els turistes feu l’esforç, encara que siga un dia, i deixeu el bocata a casa i vos mengeu una bona fideuà “made in Gandia” en algun restaurant, i així contribuiu a que Gandia ixca de la crisi?

Però, que ningú es desanime, que el nou alcalde de la ciutat, el senyor Arturo Torró (PP), s’ha proposat animar i revitalitzar la platja. En agost va organitzar els concerts de Julio Iglesias i Tom Jones, i va recuperar les corregudes de bous (25 anys després de l’última a la localitat)… A més a més, també ha fet una platja artificial amb “solarium” al port, i per a l’any que ve, els 3km de platja es dividiran en zones temàtiques: platja hawaiana, surfera, marinera, familiar… I ací és quan valores la tranquilitat i la natura verge, i comences a odiar el “boom” immobiliari i certs models de turisme.

Sincerament, jo tinc els meus dubtes de si açò fou rentable per als comptes de la ciutat, i pareix ser que els partits polítics de l’oposició tampoc ho tenen massa clar. Com a bona gandiana, estava a l’estranger, i em tocà gaudir de “l’espectacle” des de la llunyania d’una capital africana. Això sí, jo “més feliç que un madrileny amb una camiseta nova del Cocoloco”.

En unes quantes setmanes, quan arribe el fred (si enguany arriba), ja podré tornar a gaudir de la meua platja, deserta i buida, només amb la companyia de la brisa del mar, el fred, les ones rebolicades, i els meus pensaments. La “playa de Madrid” tanca… fins a l’any que ve.

*Este text fou escrit el 17 d'octubre. El dia 25, Esperanza Aguirre visitava Gandia, i l'alcalde de la ciutat li deia: "Esperanza, la playa de Gandia es la playa de Madrid". Els fets parlen per sí mateixos. Esta entrada està basada en fets reals.

La lideresa treballant, no com els "vagos" dels mestres

Alimenta les teues neurones

Passar el temps, divertir-se, emocionar-se, tindre por, informar-se, aprendre. En el cole, en el treball, en la universitat, en el tren, en el metro, en la platja, en la muntanya o abans de dormir. Amb 5, amb 20, amb 35 amb 50 o amb 70 anys…

Nits sense dormir. Plorar d’emoció, enamorar-se, descobrir secrets, morir-se, viatjar sense moure’s d’un lloc, riure, estar nerviós o en tensió…

Consolar a Carmesina, acompanyar al Quixot per la Manxa, tornar-li la veu a la Sireneta, pujar a la nau del Petit Prince, ajudar a Romeu i Julieta a escapar-se junts, pujar-li la moral a l’aneguet lleig, fer-li un regal a Oliver Twist, donar-li un mapa a Robinson Crusoe, jugar amb Tom Sawyer…

Anar a una escola de mags i ajudar al “xiquet que va sobreviure” a matar “aquell que no ha de ser nomenat”, clavar-se en un armari i descobrir un altre món, construir una casa de palla i amagar-se del llop, comprar-se una caputxa roja, arreplegar el rellotge que el senyor conill ha perdut, ajudar i acompanyar a Ulises, no mossegar cap poma, per molt roja i apetitosa que siga…

Guardar i amagar amb molta cura l’anell únic, treure-li la pols a una llàntia màgica, dir a Hansel i Gretel que les llepolies no són bones, i tindre cura de no xafar a ningú caminant per Liliput…

Evidentment, com ja hauràs pogut deduir, benvolgut Watson, estem parlant de literatura. Llegir no té edat, no s’ha de fer en un lloc concret, i pot fer que sintam moltes emocions. Molts són els moments i personatges sortits de llibres que ens han marcat en la vida d’una manera o altra, i probablement, si haguérem portat a terme algunes de les accions dels paràgrafs anteriors, els contes clàssics no serien com els coneixem.

Els llibres són tota una font de saviesa, tant si els utilitzem per a informar-nos, com si llegim un simple best-seller. Sempre ens aportaran alguna cosa, com millorar la nostra escriptura, ja que, només es pot escriure bé si abans s’ha llegit molt.

Done gràcies als meus pares, que em van saber transmetre l’estima pels llibres, la costum d’anar-me’n a dormir amb un llibre sobre els llençols, i recorde passar vesprades a la biblioteca i tornar a casa amb un munt de llibres.

Però, amb el pas dels anys, les coses canvien, i com deia el gran Fuster, te n’adones de que “el saber no ocupa lloc, però ocupa temps”, i és impossible llegir tot allò que voldries. A més a més, el saber no ocupa lloc, però els llibres sí: només hi ha que fixar-se en com estan alguns estants o com de grans són algunes biblioteques.

La tecnologia va a resoldre’ns aquest problema, i ja s’estan popularitzant els e-books amb capacitat per a emmagatzemar molts llibres sense ocupar espai. Tot i que em fascinen els nous invents, sóc prou escèptica: els aparells 2.0 fan moltes coses, però acostumen a tindre una vida curta. Qui m’assegura a mi, que tots els llibres digitals que tinc en el meu e-book duraran en el temps? Per que un llibre en paper, el cuides, i pots mantenir-lo moltíssims anys i deixar-li’l a qui vulgues, però amb un aparell electrònic, encara que el cuides, no crec que siga possible: un dia vas a donar-li a l’“ON”, i ja no s’encén i tot el que tenies dins s’ha perdut. O apareix alguna novetat i allò que tens queda “démodé”, i sinó, que algú vaja a parlar amb l’inventor del disquet!

Però bé, deixem-nos de debats, i recordem allò important, com està escrit en un pòster que tinc penja’t en la porta de la meua habitació: “Llegir és menjar. Menges el que menges, alimenta les teues neurones”. Més clar, impossible.

Llibre de 1902 (Arxiu Històric de Gandia)