Durant cinc díes, pel saló d’actes de la facultat de Filologia, Traducció i comunicació de la Universitat de València passaren més d’un centenar de periodistes de tots els àmbits de la comunicació, que deixaren un grapat de titulars i moltes experiències.
Política, opinió, economia, cultura, societat, ràdio, televisió, fotoperiodisme… totes les vessants tingueren el seu lloc en aquest congrés realitzat en col•laboració amb la Unió de Periodistes Valencians, en el que s’abordà el passat, present i futur de la professió, que ja complix 30 anys en democràcia.
Es parlà molt, però per damunt de tot destacaren diverses idees. La primera, va ser que l’ objectivitat no existeix. “No som objectius ni neutrals”, afirmà Josep Torrent. Per tant, el que conta és l’honestetat amb sí mateix, com després repetiren Mª Consuelo Reyna i J. L. Gómez Mompart.
El segon tema important és la pèrdua de prestigi i credibilitat del periodista. Segons Pedro Agramunt (PP), “els periodistes ja no tenen cap poder”. Aquesta afirmació va ser rebutjada per Anna Tòrtola a la taula d’opinió, que afirmà que és el que els polítics ens fan creure, però realment seguixen minut a minut la premsa.
També es va repetir molt que els periodistes “no tenen futur”. Uns més “apocalíptics” que altres, la majoria de ponents es manifestaven en aquesta línia, però alguns es mostraren més optimistes, com els periodistes locals, que veuen en la informació de proximitat el futur, o com Amparo Tòrtola, que confesà que tornaria a elegir dedicar-se al periodisme, ja que no hi ha “altra professió que t’ensenye coses dia a dia”.
I com no, Internet. La xarxa també va estar molt present en general, ja que la rutina i el treball periodístic han canviat molt, i més específicament en la conferència dedicada al periodisme digital, on Mar Iglesia reivindicà que el ciberperiodisme “és periodisme”.
Es va debatre intensamente sobre la televisió pública, i el seu paper en la societat. Front les crítiques a Canal 9 per part del públic, Lola Bañón va dir que cal “resistir” i queixar-se, i que els treballadors no poden fer molt més. D’altra banda, Empar Marco (TV3), va dir que els periodistes sí poden fer coses, encara que la majoria dels participants culparen a la publicitat, les empreses i els gabinets de premsa de la situació actual.
El que ha quedat clar, és que els nous periodistes tenen el gran repte d’establir la direcció del nou periodisme i al mateix temps recuperar les seues arrels. Però, si una cosa és segura, és que ningú tira la tovallola, per què com es podia llegir l’altre dia a El País, el periodisme “és amor. Tossut i irracional, com qualsevol altra passió”.
No es fàcil contar un congrés en 400 paraules... però s'ha intentat.
http://congres.unioperiodistes.net/congres.html
No hay comentarios:
Publicar un comentario