Les coses es poden canviar més d'allò que nosaltres creiem.
Només cal que ens posem a pensar. Pensar críticament. Sense barreres. Sense interessos. Amb l'única finalitat de ser feliç. Eixe ha de ser l'únic objectiu. Res més. I quanta més gent siga feliç, millor.
Vorer les coses des d'un punt de vista diferent. un propi. Plantejar coses noves, coses que romanen amagades per voluntat d'uns quants, pels seus interessos, els d'una minoria.
Perquè el present és el resultat de les lluites del passat, però el futur encara està per construir. I es construirà depenent del que nosaltres estem fent ara.
I tu, ja has començat a pensar? Si, pots fer-ho! A què esperes?
Els canvis han d'arribar. Ja està bé.
Si el present es la conseqüència de les lluites del passat, que tal un present sense lluites? El futur serà quelcom d'imprevisible, però, total, a pitjor no pot anar..
ResponderEliminarser feliç és d'idiotes. o això diu el senyor xambó...
ResponderEliminarbuscar la felicitat és un objectiu inservible, perquè la felicitat no es troba, es crea. i podem començar a crear-la ara mateix.
un beset!
Un present sense lluites tan sols donaria un futur com el present, perque sense lluites no es canvia res, i el present encara no cumpleix un ideal... jum..
ResponderEliminarNo parlava de lluites metaforicament Zulema, parlava de lluites en el sentit de guerres, violència.
ResponderEliminarJo mai creuré que les lluites (en el sentit de guerra) canvien res a millor, siguen de qui siguen els morts.
És clar que eixe tipus de lluites de les que tu parles haurien de ser impensables, jo parlava de les lluites metafòriques, de les lluites ideals, que a la fi, també són lluites
ResponderEliminarAlehsores estem tots d'acord. :)
ResponderEliminarjajajaja... això és el que jo anava a dir, afortunadament estem tots d'acord.
ResponderEliminarGràcies per comentar! =)