Ahir va ser un gran dia. El GRAN dia dels valencians, on, una vegada més entre tots vam escriure una pàgina daurada en la nostra història, per què sí, vam fer HISTÒRIA, així, majúscules incloses. I és que, el nostre molt honorable presi, Paquito Camps, va a ser el primer president en sentar-se al "banquillo", acusat de "cohecho pasivo impropio" per rebre vestidets a canvi de donar contractes milionaris a certes persones, "gürtelitos" parlant clar.
Eixes rises que acompanyaven a "mmm... pues claro que me pago mis trajes... jejeje" ahir pareixien haver-se borrat quan Lola Johnson, el nou fitxatge polític de Camps per a llavar la seua imatge, deia en roda de premsa que ni el govern ni tots els votants del PP compartien l'auto. Camps i Rita s'amaguen darrere el resultat de les últimes eleccions, en les que el PP tornà a obtindre una majoria absoluta, a pesar de la trama Gürtel. Però, al igual que els contractes, en aquest cas també ha de llegir-se la lletra menuda, i és que, els conservadors pergueren uns quants milers de vots (uns 100.000) i les Corts són un poc més plurals. L'inici d'un canvi? Pot ser. El resultat d'unes eleccions no garanteixen tota la immunitat del món, o almenys, la que ells desitjarien tindre. Si estan tan indignats com diuen, i no entenen res, els propose que comencen #acampadalesCorts, i mostren així el seu rebuig a la justícia i lluiten pel "dret a furtar i ser corruptes"...
Mentre tot açò passa, la cúpula del PP guarda silenci (bé, Rita Barberà no para de dir burrades, però ja estem acostumats...). Mariano Rajoy encara no s'ha pronunciat, i des de diversos àmbits comencen a apuntar-lo directament, ja que com Paco Camps té la cara tan dura de no deixar el càrrec (segur que ha utilitzat Logtite per a enganxar-se a ell), Mariano, com a cap del partit, hauria de cessar-lo i pegar-li una bona patà.
Moltes coses a comentar en aquest tema, però tres han quedat clares: els diners que són del poble han d'invertir-se i tornar al poble, no als teus quatre amiguets. Segona, la jugada de la màfia valenciana en el seu particular Monopoly està acabant-se. I tercera, Zaplana i Fabra estan riguent-se sense parar: "Este Paquito, mira que no saber ni robar, ni mentir...", és l'ovella negra de la gran família pepera...
Ara, només falta esperar al juí, que serà amb jurat popular i es calcula que a la tardor, per a que comence el show i veure quines "perles" ens solta el nostre benvolgut "molt corruptible". Això sí, un consell: jo d'ell, anava encomanant al meu sastre un parell de vestits a ratlles, a poder ser, blanques i negres.
P.D: Ei, Camps! No et prengues a mal aquesta entrada, que jo "te quiero un huevo", i ho saps ;)
No hay comentarios:
Publicar un comentario